Hospital de Sant Andreu

L'hospital de Sant Andreu és un edifici hospitalari i assistencial que té el seu origen a la dècada de 1260. Es troba situat entre els carrers de l’Hospital i del Remei de Dalt i la plaça de l’Hospital. Inicialment es coneixia com a Hospital Superior, per tal de diferenciar-lo de l’Hospital Inferior o de Santa Llúcia, que es trobava situat a l’actual plaça de Sant Ignasi. A partir del segle XIV, l’hospital va prendre el seu nom actual per la capella advocada a Sant Andreu que s’hi va construir al costat.

Inicialment, les seves funcions conjuntaven l’auxili mèdic i la cura de malalts amb altres labors com l’acolliment de pelegrins, captaires i indigents. Per tal de donar resposta a totes aquestes necessitats, l'hospital s'anà ampliant al llarg dels segles. L’actual edifici, obra del prolífic arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, es va dissenyar i construir entre 1893 i 1908. La seva llarga història ha contribuït a que el conjunt arquitectònic presenti una gran varietat estilística, que barreja trets gòtics, renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes.

Tot i que amb el pas dels anys la vessant mèdica ha anat prenent un protagonisme creixent, l’hospital de Sant Andreu no ha deixat enrere la seva tradició més assistencial, materialitzada avui dia a través de la Fundació Sant Andreu Salut.